diumenge, 9 d’abril de 2017

NATURALEZA MUERTA

Proyecto processual sobre instal-laciones vives i performance


Colaboración de agentes y artistas locales de Granollers: Judit Jané Garcia, Victoria Sánchez Lorenzo, Maria Fernández Hijojesus, Noelia Hernández Fuentes, Carla Leiva Milan, Sara Beltrán Flores, Esteve Dominguez Vives, Paula Bachiller Viver, Mónica de Dios Martin, Andrea Rovira Canals, Melanie del Olmo Garcia, Judith Romero Romero, Olga de Vicente, Alba Setó, Laura Dalmau, Helena Pielias, Nataly Prada, Mauricio  Herrero y Federico Alzate.



















GEOPRESÈNCIES


Fase 7

Fondre's amb el paisatge



El passat dissabte 25 de març vam clausurar el cicle Geopresències (de la distància gràfica a la micropolítica) amb una coreografia proposada per Jordi Mas ( jordimasdansa.com ) i que va transformar completament l'exposició de la Sala Zero de l'Espai d'Arts de Roca Umbert. El Jordi Mas, l'Helena Pielias, Daniel Barbé, Marta Miralpeix, Bernat Lladó i Ignasi López vam jugar amb els conceptes, idees, reflexions i debats crítics que durant la resta d'activitats del cicle han aportat Kathrin Golda-Pongratz, Nataly Prada, Cristina Núñez, Toni Arrizabalaga, Marta Serra, Èlia Montagud, Florence Girardeau, Lluís Estopiñán, Núria Benach, Abel Albet, Espais Crítics, Rubén Martínez (IGOP), Eloy Fernández Porta, Laia Llonch i Marc Deu (Urbanins). A més de fer "ballar" els conceptes i les idees, de transformar, desordenar i hibridar les imatges i els discursos de Geopresències, la intervenció de Jordi Mas tenia per objectiu fer conscient la importància que té el cos a l'hora de relacionar-se amb l'espai i percebre'l. En aquest sentit i al llarg de tot el matí, la Sala Zero va esdevenir el centre d'un espai relacional, és a dir, un espai que s'estreny o s'eixampla en funció del moviment corporal; o que canviava el seu significat a mesura que el cos s'apropia i interioritza imaginaris, paraules i tot allò que la mateixa atmosfera de la sala Zero contenia, després d'absorbir les experiències del cicle. Si la distància gràfica ens situava en el lloc privilegiat d'un espectador que es troba a resguard, les geografies corporals de Jordi Mas ens traslladen en un paisatge incòmode, provocador i compartit.




dimarts, 28 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES


«Micropolítiques i innovació social»



Amb el títol «Micropolítiques i innovació social», el politòleg Rubén Martínez, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ha conduït la sisena fase de Geopresències. L’objectiu d’aquesta era donar a conèixer algunes experiències i conflictes socials, ambientals i territorials sorgits arran de la darrera crisi capitalista. Per fer-ho, va introduir un concepte que ha emergit amb força últimament, el de innovació social. Després de qüestionar algunes definicions i perspectives sobre el seu significat, Rubén Martínez afirmà que les micropolítiques d’innovació social solien tenir per objectiu donar resposta a certes necessitats socials que ni el mercat ni l’administració pública garantien; així mateix, aquelles anaven acompanyades d’un procés d’autogestió i, per tant, d’empoderament dels actors socials implicats. Finalment, moltes d’aquestes pràctiques i experiències implicaven un canvi en les relacions de poder. Amb tot i contràriament a allò que podríem esperar, aquestes pràctiques no han sorgit en els llocs i els barris més castigats per la crisi. En base a un estudi empíric realitzat des de l’IGOP, s’ha pogut observar que la majoria d’exemples de micropolítiques han tingut lloc en territoris amb un capital social acumulat important, on la segregació urbana és menys accentuada i amb una important presències de grups socials qualificats i amb un alt nivell d’expertesa. Contràriament, els territoris amb rendes més altes, per una banda, i els barris i ciutats amb rendes més baixes, per altra, presenten un grau d’innovació social i política molt menor. Rubén Martínez recolzà aquesta conclusió amb una sèrie de mapes que vinculaven dos conjunts de variables importants – innovació social i grau de segregació urbana. Uns mapes que, com observà perfectament Ignasi López, són dissonants respecte la imatge concèntrica i tradicional de la metròpolis.




diumenge, 19 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES




Fase 5

Territori icònic - territori no representat


Kathrin Golda Pongratz a través de la seva mirada com a arquitecta i urbanista ha utilitzat la imatge fotogràfica com a eina d'investigació i d'observació cap a les transformacions i canvis que pateixen dels territoris en constant expansió, en els seus projectes aquestes imatges són evidència i prova d'aquestes transformacions que li han permès dotar de nous significats a aquestes imatges en una constant relació des de nous enfocament i perspectives contextuals.

En algunes imatges de Kathrin Golda es mostren els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat durant les negociacions sobre la possible construcció del complex Eurovegas a aquest territori, donant lloc a una reflexió sobre polítiques territorials, processos de desenvolupament urbà i les múltiples facetes de la productivitat d'un territori. Mentre tenien lloc les negociacions sobre Eurovegas durant l'any 2012, Kathrin Golda va fotografiar diversos paisatges sotmesos a pressió urbanística, entre els quals hi havia els terrenys agrícoles del Prat de Llobregat.



Les fotografies presenten la riquesa d'aquest paisatge periurbà i mostren alguns elements de pressió generats per les infraestructures de l'entorn.








Al final d'aquesta sessió els participants van dialogar sobre qüestions més properes al seu territori, les Implicacions de la producció de urbanitzacions que no necessitem, i com aquests canvis influeixen en la construcció de l'imaginari individual i col·lectiu, d'una banda la constant divisió del territori que amb això comporta a la constant construcció de micró i macro fronteres on s'evidencia una apropiació de l'espai públic que es transforma en privat, "segur", submergint-nos en aquest imaginari hegemònic del que considerem "qualitat de vida"




dijous, 16 de març de 2017

GEOPRESÈNCIES

Fase 3:  Quins Concepts Necessitem per Pensar els Llocs?



Segons Foucault, "Vivim en el temps de la simultaneïtat, de la juxtaposició, de la proximitat i la distància, de la contigüitat, de la dispersió. Vivim en un temps en què el món s'experimenta menys com a vida que es desenvolupa a través del temps que com una xarxa que comunica punts i embulla la seva malla." (1986, p.22). Més enllà de la la simultaneïtat i compressió de temps i espais, o la superposició i dispersió d'aquests; la conferència planteja la necessitat de posicionar-se ètica i políticamnete entorn d'aquests temes. Confronta i convida a abandonar la neutralitat, a implicar-se. I és que això és el que fa la mostra Geopresencias, en enfrontar-se a les històries que no estan sent explicades. Mapear, donar-li espai a aquestes narratives, és efrentarse en poder que les desdibuixa i l'impacte de les quals en les vides de les persones és real, no una abstracció.



Nuria planteja que la frontera en si és un espai per buscar noves formes de resistència. A més diu que, els espais en què vivim estan constantment en estat d'explosió i implosió. Això introdueix una paradoxa. Com alguna cosa que s'expandeix violentament, es contreu simultàniament? Quines implicacions socials, econòmiques i polítiques pot tenir una noció com aquesta?



Referència: Foucault, Michel. "D'Altres Espais," Diacritics 16 (Primavera 1986), 22-27.